viernes, 22 de febrero de 2008

EL XIPRER




El Xiprer

Els Xiprers comprenen una dotzena d’espècies de la família de les Cupressàcies. Són arbres de fulles esquamiformes, aplicades i molt petites. Les flors femenines tenen nombrosos primordis seminals; les pinyetes són formades per entre vuit i deu bràctees poligonals, mucronades en llur centre, que s’ajusten pels marges i s’obren per deixar caure les llavors.

L’espècie més coneguda és el Cupressus sempervirens, originària de Grècia i l’orient mitjà. Antigament formava grans masses forestals, i era una de les espècies més utilitzades, ja que la seua fusta és quasi incorruptible; de fet, segons la tradició, l’arca de Noé, el temple de Salomó o la flota d’Alexandre el Gran estarien fetes, en part, per Xiprer. Altres espècies, usades sobretot en ornamentació, són el Cupressus Arizonica i el Cupressus macrocarpa.

Actualment, el Xiprer, està estès a tota la Mediterrània, tot i que ja no forma grans boscos. S’utilitza com a paravent en regions ventoses, i com a arbre funerari.

Mitologia
Probablement per la seua forma fàl·lica, el Xiprer ha estat de de sempre associat a la fecunditat i la fertilitat de la terra, aquest fet és, probablement, el que fonamenta el seu ús funerari, ja que, per dir-ho així, fa créixer les plantes i, per extensió, qualsevol ésser viu, i, per tant, també ens fa ressuscitar.
Segons la mitologia el Déu Apol·lo va matar al pastor Ciparis i va convertir-lo en arbre perquè involuntàriament matà al cérvol preferit del déu. El Xiprer era el símbol de la mort. Plutó duia una corona feta amb rames de Xiprer. Amb la seua fusta es construïren les taules triangulars usades en bruixeria per a fer evocacions.

Etimologia
El nom de Xiprer deriva del mot llatí Cypressus, que al seu torn prové del llatí clàssic Cupressus (que dóna nom a la família). La evolució normal de la paraula al Català, hauria d’haver estat Ciprés, aquest nom hauria estat interpretat com un plural (per una tendència a l’eliminació de la R final) igual que: “tarongés” = tarongers, o “pomés” = pomers, així s’hauria aconseguit el mot Ciprer, i, per una palatalització de la C inicial, igual que en “xigró” o “xisterna”, la paraula Xiprer.

Tot i que el Diccionari General de la Llengua Catalana només accepta el mot Xiprer, el Diccionari Català, Valencià, Balear Alcover-Moll, accepta les quatre variants: Xiprer, Xiprés, Ciprer i Ciprés.

Bibliografia consultada
· Història Natural dels Països Catalans (Enciclopèdia Catalana)
· Diccionari Català, Valencià, Balear Alcover-Moll.

4 comentarios:

merche dijo...

Felicitats, Lluis. Ha quedat un post molt interessant i complet.

Beatriz dijo...

Hola Lluís! M'ha agradat molt el teu post està molt bé.

maRtaa dijo...

Ole Lluis!

Martamarti dijo...

Hola Lluis el teu post m'ha agradat moltissim!!
Enorabona!!