domingo, 10 de mayo de 2009
miércoles, 29 de abril de 2009
GEOLOGÍA
Geología (De geo- y -logía)
1. Ciencia que trata de la forma exterior e interior del globo terrestre, de la naturaleza de las materias que lo componen y de su formación, de los cambios o alteraciones que estas han experimentado desde su origen, y de la colocación que tienen en su actual estado.
1. Ciencia que trata de la forma exterior e interior del globo terrestre, de la naturaleza de las materias que lo componen y de su formación, de los cambios o alteraciones que estas han experimentado desde su origen, y de la colocación que tienen en su actual estado.
Geogenia (De geo- y -genia).
1. Parte de la geología que trata del origen y formación de la Tierra.
1. Parte de la geología que trata del origen y formación de la Tierra.
Geomorfología (De geo-, -morf- y –log)
1. Estudio de las características propias de la corteza terrestre.
1. Estudio de las características propias de la corteza terrestre.
Geotectónico, ca. (De geo- y el gr. τεκτονικός, de carpintero).
1. Perteneciente o relativo a la forma, disposición y estructura de las rocas y terrenos que constituyen la corteza terrestre.
MALFORMACIONES DE LA LENGUA (glossia= lengua)
ANQUILOGLOSIA= Es un trastorno congénito frecuente, caracterizado por un frenillo anormalmente corto y a la incapacidad para extender la lengua.
ANQUIGLOSIS=Limitación de movimientos de la lengua dentro de la boca, por cortedad del frenillo.
MACROGLOSIA= Designa una condición donde la lengua en posición de reposo protruye más allá del reborde alveolar.
INANQUILOGLOSIA= Estado de inmovilidad de la lengua.
BRAQUIGLOSIA=Cortedad de la lengua .
ANQUIGLOSIS=Limitación de movimientos de la lengua dentro de la boca, por cortedad del frenillo.
MACROGLOSIA= Designa una condición donde la lengua en posición de reposo protruye más allá del reborde alveolar.
INANQUILOGLOSIA= Estado de inmovilidad de la lengua.
BRAQUIGLOSIA=Cortedad de la lengua .
Filología
La filología es aquella rama de la ciencia que se dedica al estudio de las palabras y sus componentes, tanto a nivel etimológico como semántico. Como buenos filólogos que somos todos aquí os dejo unas palabras para que ampliéis vuestro vocabulario:
CLARÍN
-Hebén (gr. hebe: pubescencia) : variedad de uva, blanca, gorda y vellosa, parecida a la moscatel en el sabor, la cual forma el racimo largo y ralo.
-Tesauro (lat. thesaurus) : listado de palabras o términos empleados para representar conceptos.
-Antro (lat. antrum) : local, establecimiento, vivienda, etc de mal aspecto y reputación.
-Clangor (lat. clangor) : sonido del clarín o de la trompeta.
CLARÍNLos dolores
Hola, en este nuevo post os voy a definir los dolores de nuestro cuerpo para que cuando vayáis al médico sepáis de que os está hablando.
-Artralgia( del gr.αρθρον, articulación, y -algia) : dolor de las articulaciones.
-Cardialgia ( del gr. καρδιαλγια) : dolor agudo que se siente en el cardias ( orificio que sirve de comunicación entre el estómago y el esófago) y que oprime el corazón.
-Herpetismo: predisposición constitucional para el padecimiento de herpes o erupciones cutáneas.
-Cefalalgia ( del gr.κεφαλή, cabeza, y -algia) : dolor de cabeza.
-Artralgia( del gr.αρθρον, articulación, y -algia) : dolor de las articulaciones.
-Cardialgia ( del gr. καρδιαλγια) : dolor agudo que se siente en el cardias ( orificio que sirve de comunicación entre el estómago y el esófago) y que oprime el corazón.
-Herpetismo: predisposición constitucional para el padecimiento de herpes o erupciones cutáneas.
-Cefalalgia ( del gr.κεφαλή, cabeza, y -algia) : dolor de cabeza.
Enfermedades de la médula espinal
Esta semana voy a presentar un post sobre las enfermedades que puede tener la médula espinal.
Encefalomielopatia: Enfermedad que se padece cuando afecta al cerebro y a la medula espinal.
Está compuesta del griego egkephalos que significa cerebro, también myelo que significa medula y pathe significa dolencia.
Hematomielia: Es una hemorragia en el seno de la médula espinal en la cual actúa la sangre.
Está compuesta del latín hayma que es sangre y myelos médula.
Meningomielitis: Inflación conjunta de las meninges espinales y de la medula espinal.
Compuesta del griego meniggos que significa membrana, myelos médula y itis inflación.
Ixomelitis: Inflación de la porción lumbar de la médula espinal.
Esta compuesta del griego ixys que es cadera myelos médula y itis inflamación.
HABLEMOS DE DERMATOLOGÍA
Esta semana daremos una vuelta por el campo de la dermatología definiendo, como en todos los posts, cuatro palabras relacionadas con este tema así como su etimología griega o latina.- Cromatosis: nombre con el que se designa la pigmentación, especialmente la tegumentaria (término formado por chroma, chromatos: color y por -osis: sufijo que indica condición o estado).
- Enderón: parte profunda de la piel (palabra compuesto de en: dentro y por deros: piel).
- Hipercromatismo: pigmentación excesiva de la piel (vocablo formado por hyper: sobre y chroma, chromatos: color)
- Melanoblasto: las células pigmentarias de la piel (proviene de melas, melanos: negro, moreno y de blastos: germen).
HIDROLOGÍA
Las cinco palabras que introduciré esta semana tratan sobre la hidrología, o lo que es lo mismo, sobre la ciencia que se dedica al estudio del agua. Tema en el cual estaban muy interesados, motivo por el que todas las palabras siguientes provienen del griego.
HIDROGRAMA: Del griego υδωρ, agua y grammé, línea, dibujo (de γράφω, escribir)
- Representación gráfica de la evolución de un curso de agua en función del tiempo.
- Representación gráfica de la evolución de un curso de agua en función del tiempo.
POTAMOLOGÍA: Del griego ποταμός, río y Λόγος, tratado.
- Parte de la Hidrología que se ocupa de las corrientes fluviales.
HIDROSCOPIA: Del griego υδωρ, agua y σκoπέω, observación.
HIDROSCOPIA: Del griego υδωρ, agua y σκoπέω, observación.
-Arte de averiguar la existencia y condiciones de las aguas ocultas, examinando previamente la naturaleza y configuración del terreno.
ENDORREÍSMO: Del griego ενδος, dentro y ρέω, fluir.
- Organización de las regiones cuya res hidrográfica no desemboca en mares u océanos sino en un lago interior.
TALASOSTÁTICO: Del griego θάλαττα, mar, statikós, fijo (de hístermi, poner en pie, colocar)
-El río que reajusta sus niveles de base a los cambios del mar.
METROLOGÍA
Hoy voy a introducir algunas palabras relacionadas con la metrología, esta es la ciencia que estudia las medidas. Las palabras son las siguientes:
-Apomecómetro: (Απω: desde. μετρον: medida) Instrumento que se utiliza para medir especialmente las largas dimensiones.
-Cóndilo: (κονδυλος: Articulación, relieve, puño cerrado.) Antigua medida griega de longitud que equivalia a un puño cerrado, aproximadamente 3,8 centímetros.
-Cótila: (κοτιλε: Cavidad ventosa) Medida antigua utilizada solamente para medir las cantidades de líquidos.
-Acteógrafo: (αξος: Peso. γραφω: Escribir) Es el encargado en los laboratorios de describir los pesos y hacer su clasificación y nomenclatura.
Más física.
Llegan otras cinco palabras especializadas, algunas creo que os sonarán. Esta vez tienen relación con la física, sobretodo con la cinemática.
- Cinemática: Parte de la física mecánica que estudia el movimiento sin relacionarlo con las causas que lo producen. Del griego kinema (movimiento).
- Cinemómetro: aparato que sirve para medir la velocidad de los vehículos que circulan. Del griego Kinema (movimiento) y también del griego μέτρον (medida).
- Cinética: En física, del movimiento o relacionado con él: la energía cinética. Del griego Kinetikós (que mueve).
- Bar: En el Sistema Internacional, unidad de presión y tensión que equivale a 105 pascales.Del griego βáρος (pesadez).
- Baricentro: En física, centro de gravedad de un cuerpo. Del griego barýis (pesado) y centro.
MORFOLOGÍA ANIMAL
Este es uno de mis últimos posts del curso, aún no es la despedida, pero casi podríamos considerarlo como tal. Hoy voy a definir cuatro palabras del campo de la zoología animal, más concretamente, de morfología.- Buninoide: que tiene forma de embutido, dícese de los tumores (eidos, forma; bounós, colina, altar).
- Espira: forma de espiral que adquiere la concha de los moluscos gasterópodos y algunos cefalópodos (speíra: espiral, cosa enrollada).
- Hiraceo: secreción de la marmota de Cabo, que posee propiedades antiespasmódicas (hyrax, hyrakos: ratón).
- Nóteum: parte superior del cuerpo de los mamíferos, que comprende toda la espina dorsal (noton, notos: dorso).
martes, 28 de abril de 2009
PARLEM DE CRISI
Alguns alumnes de primer de batxillerat participaran en una xerrada-col.loqui que es farà a l´Uned de Vila-real el proper dia 1 de juny sobre la crisi actual.
Per anar obrint boca i veient com és l´humor anglés ací tenen un video.
Per anar obrint boca i veient com és l´humor anglés ací tenen un video.
lunes, 6 de abril de 2009
LOCUS AMOENUS
Avui hem donat un tomb per la Serra Espadà. Hem anat des de Alcudia de Veo fins a Suera. L´eixida de senderisme ha estat organitzada pel departamente d´educació física i hem descobert fantàstics paratges naturals.
jueves, 2 de abril de 2009
martes, 24 de marzo de 2009
EL TRENCACLOSQUES MEP
Sóc David Mateu, un dels “ingenus” alumnes de la Comunitat Valenciana que fa dues setmanes va anar a participar al programa anomenat MEP (Model Parlament Europeu), organitzat per Caja Madrid i la Fundació San Patricio. He deixat passar dues setmanes des de la meua participació en el concurs per tal de reflexionar amb tranquil.litat sobre tot el que va passar i analitzar un trencaclosques que m´ha dut a vore´m obligat a escriure açò. Vaig a intentar contar el meu viatge pas a pas, per a després fer l´anàlisi que ens durà a muntar el trecaclosques del sistema.
Vam partir fa ja dos divendres. A les set del matí ja estàvem dalt del tren que ens duria cap a l´estació d´Atocha. Tant Andrea com jo vam decidir rellegir els nostres apunts per tal de fer un últim repàs als nostres temes. El tema que tractaria Andrea seria el tema de l´aigua, tema que jo ja vaig tractar en la sessió autonòmica a València. Jo havia de tractar el tema de l´assejament escolar.
Vam arribar a Madrid cap a les onze i mitja, des d´on vam agafar un bus que ens duria cap al lloc on passaríem els tres dies següents, una residència espectacular en San Lorenzo del Escorial.
Només arribar allí vam començar amb la nostra primera activitat, el “time building”, activitat que en teoria té com a finalitat que els alumnes de les diferents comissions, que són aquells que han tractat un mateix tema, es coneguen. Després d´haver passat més d´una hora fent unes activitats estúpides i cansades ens van donar deu minuts per a canviar-nos de roba i ja ficar-nos els nostres trajes per anar a dinar.
Després de dinar ens reunírem tots els mestres i alumnes en una sala perquè un alumne de cada delegació, que és un grup de persones que provenen de la mateixa comunitat autònoma, fes un xicotet discurs de benvinguda.
Després d´una bona estona escoltant discursos ens van deixar reunir-nos amb les nostres diferents comissions. El primer que vam fer una vegada tots reunits va ser fer un examen d´anglés per a veure si teníem nivell per passar a la fase internacional. Poc abans de fer l´examen un xic d´Aragó de la meua comissió va dir una cosa molt curiosa:
-Yo ya llevo meses preparándome para el examen haciendo examenes de éstos.- Una frase insignificant a la qual jo no vaig donar cap importància allí i que més tard analitzarem.
Ens van entregar l´examen. Mai en ma vida havia vist un examen d´anglés tan complicat, i no serà perquè jo no haja fet exàmens d´anglés de tot tipus. Vaig tractar de no ficar-me nerviós i el vaig fer tan bé com vaig saber.
Una vegada acabat l´examen hi hagué un descans per berenar. Em vaig reunir amb els meus companys també del País Valencià, i tots estaven convençuts que l’examen els havia eixit fatal.
Un cop acabat el berenar ens vam reunir de nou per comissions per debatre els nostres temes i arribar a un consens sobre possibles solucions per solventar cada problema. Així vam passar els dos dies següents, fins al diumenge per la vesprada, quan ens vam reunir els 5 companys de la delegació de València per estudiar totes les resolucions, és a dir, les solucions que ha tret cada comissió.
Llegíem totes les solucions una per una per tal de treballar-ho bé per fer un bon paper el dia següent. Quan ja dúiem una bona estona va vindre una xica de l´organització a preguntar-nos si necessitàvem cap cosa. Li vam dir que no, que estàvem llegint totes les solucions una a una. Ella ens va mirar i ens va dir:
-¿Una a una todas? No vale la pena, miradlo un poco por encima y ya está.- Un savi consell per la seua part, però vam passar d´ella i vam seguir a la nostra. Després d´estar quasi quatre hores sentats mirant-ho tot ens vam alçar, vam anar a canviar-nos i seguidament vam anar a sopar.
Després ens van dur a un pub de mala mort fins quasi la una del matí, encara que el dia següent teníem programat el desdejuni a les sis del matí, cosa que suposava que com a molt tard havíem d’alçar-nos a les cinc per fer-nos la maleta. Conclusió, màxim teníem quatre hores per a dormir. Jo no vaig dubtar i a la una vaig anar a dormir.
A les sis ja estàvem tots baix per desdejunar ràpidament. Després vam pujar al bus cap a Madrid. Així com en València el dia del debat estava molt nerviós, aquell dia estava tranquil. Sabia que havia fet un bon treball dins de la meua comissió i que, parlant tres o quatre vegades bé durant els debat, passaria a Xipre. Què ingenu que era... Seria per què havia dormit quatre hores? O per què de cap de les maneres m´havera pogut imaginar el que se’ns venia damunt?
Van començar els debats cap a les huit i mitja. Abans ens havien col·locat a tots els de València en l’última fila al racó esquerre de la sala.
El primer debat tractava de l´envelliment de la població. Jo tenia dos preguntes preparades per a intervindre. Passaven els minuts i jo allí estava, amb el cartellet on estava escrit el nom de la meua comissó en alt, però no em donaven la paraula. A la mitja hora ja havien gastat una de les meues preguntes. Per fi la presidenta que donava la paraula va dir:
-Último tema para el debate por parte de la asamblea.- Només teníem alçada la mà un xic de Castella i Lleó davant meu i jo. Estava segur que em donarien la paraula perquè aquell xic ja havia intervingut una vegada en el debat, però em vaig equivocar. Li van donar a ell la paraula i a més tenia preparada la mateixa pregunta que jo tenia. Aixó era una casualitat, però que no em donaren a mi la paraula... era casualitat?
No em vaig preocupar molt per allò, ja que el tema següent era el de l´aigua i jo podia pegar molta canya en aquell tema. Abans d´aixó vam fer un descans que vaig aprofitar per anar a parlar amb un xic que coneixia que estava sentat just al costat de la presidenta que donava el torn de parauala:
-Miguel, que no ens veieu des d’on estem? Voleu que alçe´m els cartells més alt?
- No, no, no te preocupes que sí que os vemos. Ahora os daremos la palabra.- Me´n vaig anar més tranquil al següent debat.
Als vint minuts de debat em van donar la paraula. Gràcies a Déu, vaig pensar jo. Vaig encendre el micro i vaig començar a parlar:
-Gràcias señora presidenta. Bien, yo creo que la comisión no se ha llegado a mojar mucho a la hora de redactar estas posibles soluciones. Se ve claramente en la solución número siete, donde no se decantan claramente entre trasvases y desalinizadoras, cuando todos sabemos el gran daño medioambiental que provocan los trasvases.
-Lo siento señor delegado, éste es un tema que trataremos más tarde. Vamos a seguir con el tema que estábamos tratando con anterioridad.- Així em va tallar la presidenta que donava el torn de paraula quan vaig començar a parlar. No em preocupava. Sabia que quan acabaren el tema que estaven tractant jo tindria preferència i em donarien la paraula a mi, com ja li havia passat al debat anterior, però em vaig tornar a equivocar. Durant els trenta minuts restants de debat jo em vaig passar el temps alçant el cartellet mentre que els estudiant de Madrid, Andalusia i Castella i Lleó es fartaven de parlar. Quan la presidenta va dir que ja no es tractaria cap tema més per a debat va ser quan realment em vaig enfadar, i molt. Em vaig girar cap als meus companys de València que s´imaginaven com d´enfadat estava jo i els vaig dir:
-S´ha acabat, no pense demanar més la paraula, ja m´han pres prou el pèl. –Van tractar de fer-me canviar d´opnió però no ho van aconseguir.
Me’n vaig anar a buscar als organitzadors importants del concurs i els vaig dir de tot, era una vergonya en el que estaven fent a algunes de les comunitats que estàvem allí i jo els ho vaig deixar ben clar. Van tractar de donar-me tot tipus d’excuses estúpides però no van aconseguir fer canviar la meua opinió sobre ells, el seu concurs o el seu sistema... Jo ja no estava allí pendent dels debats, jo tenia davant un repte nou i molt més interessant: entendre aquell trencaclosques.
Aquesta és la història, ara arriba el repte de muntar el trencaclosques. Si us heu fixa´t hi ha algunes frases arreu del text que estan subratllades. Aquestes són les peces del trencaclosques que vaig a tractar de muntar un cop més des que he tornat a la meua terra:
1. el “time building”, ens van donar deu minuts, Després ens van dur a un pub de mala mort fins quasi a la una del matí, teníem quatre hores per a dormir, casualitat,.
Totes aquestes xicotetes peces van unides, totes duen a una situació, cansament. Després de quatre dies aguantant aquest ritme de vida el dia del debat important estàs cansat, no? I què? Se suposa que tots els alumnes vam fer les mateixes activitats i estaríem igual de cansats el dia del debat,no?
Doncs no,error!!! Els alumnes de les escoles privades de Madrid, Castella i Lleó, Andalusia i Aragó entre d’altres tenen una assignatura que es diu MEP. Sí, no és broma, i per a què els serveix aquesta assignatura? Molt fàcil, si tu tens una assignatura quasi tots els dies de la setmana on només et dediques a debatre, guanyes una resistència per a debatre tots els dies, et faça mal el cap o no, estigues cansat o no, tingues ganes o no, has de debatre perquè sí. És aquesta la raó per la que tracten de cansar-nos a la resta, perquè no estiguem en condicions per a debatre i els altres sí.
2. -Yo ya llevo meses preparándome para el examen haciendo exámenes de éstos. Ens havien col·locat a tots els de València en l’última fila al racó esquerre de la sala.
Una frase molt interessant que no vaig saber entendre la primera vegada que la vaig sentir, però que muntant el trencaclosques encaixa perfectament. Com podia saber com seria l´examen si a cap alumne se’ns havia proporcionat un esborrany?
Així és, els alumnes de les comunitats autònomes abans esmentades sí que sabien com era l´examen, per tal de poder-se´l preparar bé per poder passar a la sessió internacional, marginant-nos als altres al mateix temps.
3. -¿Una a una todas? No vale la pena, miradlo un poco por encima y ya está.
Una altra frase molt interessant. Què ens tractava de dir aquella xica? Què li pareixia mal del nostre mètode?
Molt fàcil, ella ja sabia que no anàvem a parlar, ja que als que ho estudiàvem bé ens tenien fitxats des de la sessió autonòmica i tenien clar que no s´arriscarien a donar-nos la paraula, ja que podíem crear problemes als seus estudiants predilectes de les autonomies que ja sabem.
Aquestes són les peces que resolen el trecaclosques MEP. Un centralisme total i discriminació a les comunitats que parlem una altra llengua, i sentint-ho molt per alguns que esteu llegint aquest text, aquesta experiència només m´han dut a reafirmar-me en uns ideals que ja tenia.
Després es queixen si no ens sentim espanyols. Doncs, clar que no!! I després de veure el que els importem allí, encara menys. Tractaran allí de la mateixa forma als polítics d´aquestes comunitats amb partits “nacionalistes”? Clar que sí, només cal veure com estan tractant al govern de Catalunya en el tema del seu finançament. Doncs vaig a dir una cosa, ací els únics nacionalistes egoistes que hi ha són els espanyols, que han tractat d´imposar-nos la seua cultura i la seua llengua.
Me n´he anat per les branques, però crec que és important puntualitzar açò, almenys ho és per a mi.
Si heu llegit aquest post sencer us done les gràcies, i us convide a reflexionar sobre el sistema MEP així com ho he fet jo. Moltes gràcies.
Vam partir fa ja dos divendres. A les set del matí ja estàvem dalt del tren que ens duria cap a l´estació d´Atocha. Tant Andrea com jo vam decidir rellegir els nostres apunts per tal de fer un últim repàs als nostres temes. El tema que tractaria Andrea seria el tema de l´aigua, tema que jo ja vaig tractar en la sessió autonòmica a València. Jo havia de tractar el tema de l´assejament escolar.
Vam arribar a Madrid cap a les onze i mitja, des d´on vam agafar un bus que ens duria cap al lloc on passaríem els tres dies següents, una residència espectacular en San Lorenzo del Escorial.
Només arribar allí vam començar amb la nostra primera activitat, el “time building”, activitat que en teoria té com a finalitat que els alumnes de les diferents comissions, que són aquells que han tractat un mateix tema, es coneguen. Després d´haver passat més d´una hora fent unes activitats estúpides i cansades ens van donar deu minuts per a canviar-nos de roba i ja ficar-nos els nostres trajes per anar a dinar.
Després de dinar ens reunírem tots els mestres i alumnes en una sala perquè un alumne de cada delegació, que és un grup de persones que provenen de la mateixa comunitat autònoma, fes un xicotet discurs de benvinguda.
Després d´una bona estona escoltant discursos ens van deixar reunir-nos amb les nostres diferents comissions. El primer que vam fer una vegada tots reunits va ser fer un examen d´anglés per a veure si teníem nivell per passar a la fase internacional. Poc abans de fer l´examen un xic d´Aragó de la meua comissió va dir una cosa molt curiosa:
-Yo ya llevo meses preparándome para el examen haciendo examenes de éstos.- Una frase insignificant a la qual jo no vaig donar cap importància allí i que més tard analitzarem.
Ens van entregar l´examen. Mai en ma vida havia vist un examen d´anglés tan complicat, i no serà perquè jo no haja fet exàmens d´anglés de tot tipus. Vaig tractar de no ficar-me nerviós i el vaig fer tan bé com vaig saber.
Una vegada acabat l´examen hi hagué un descans per berenar. Em vaig reunir amb els meus companys també del País Valencià, i tots estaven convençuts que l’examen els havia eixit fatal.
Un cop acabat el berenar ens vam reunir de nou per comissions per debatre els nostres temes i arribar a un consens sobre possibles solucions per solventar cada problema. Així vam passar els dos dies següents, fins al diumenge per la vesprada, quan ens vam reunir els 5 companys de la delegació de València per estudiar totes les resolucions, és a dir, les solucions que ha tret cada comissió.
Llegíem totes les solucions una per una per tal de treballar-ho bé per fer un bon paper el dia següent. Quan ja dúiem una bona estona va vindre una xica de l´organització a preguntar-nos si necessitàvem cap cosa. Li vam dir que no, que estàvem llegint totes les solucions una a una. Ella ens va mirar i ens va dir:
-¿Una a una todas? No vale la pena, miradlo un poco por encima y ya está.- Un savi consell per la seua part, però vam passar d´ella i vam seguir a la nostra. Després d´estar quasi quatre hores sentats mirant-ho tot ens vam alçar, vam anar a canviar-nos i seguidament vam anar a sopar.
Després ens van dur a un pub de mala mort fins quasi la una del matí, encara que el dia següent teníem programat el desdejuni a les sis del matí, cosa que suposava que com a molt tard havíem d’alçar-nos a les cinc per fer-nos la maleta. Conclusió, màxim teníem quatre hores per a dormir. Jo no vaig dubtar i a la una vaig anar a dormir.
A les sis ja estàvem tots baix per desdejunar ràpidament. Després vam pujar al bus cap a Madrid. Així com en València el dia del debat estava molt nerviós, aquell dia estava tranquil. Sabia que havia fet un bon treball dins de la meua comissió i que, parlant tres o quatre vegades bé durant els debat, passaria a Xipre. Què ingenu que era... Seria per què havia dormit quatre hores? O per què de cap de les maneres m´havera pogut imaginar el que se’ns venia damunt?
Van començar els debats cap a les huit i mitja. Abans ens havien col·locat a tots els de València en l’última fila al racó esquerre de la sala.
El primer debat tractava de l´envelliment de la població. Jo tenia dos preguntes preparades per a intervindre. Passaven els minuts i jo allí estava, amb el cartellet on estava escrit el nom de la meua comissó en alt, però no em donaven la paraula. A la mitja hora ja havien gastat una de les meues preguntes. Per fi la presidenta que donava la paraula va dir:
-Último tema para el debate por parte de la asamblea.- Només teníem alçada la mà un xic de Castella i Lleó davant meu i jo. Estava segur que em donarien la paraula perquè aquell xic ja havia intervingut una vegada en el debat, però em vaig equivocar. Li van donar a ell la paraula i a més tenia preparada la mateixa pregunta que jo tenia. Aixó era una casualitat, però que no em donaren a mi la paraula... era casualitat?
No em vaig preocupar molt per allò, ja que el tema següent era el de l´aigua i jo podia pegar molta canya en aquell tema. Abans d´aixó vam fer un descans que vaig aprofitar per anar a parlar amb un xic que coneixia que estava sentat just al costat de la presidenta que donava el torn de parauala:
-Miguel, que no ens veieu des d’on estem? Voleu que alçe´m els cartells més alt?
- No, no, no te preocupes que sí que os vemos. Ahora os daremos la palabra.- Me´n vaig anar més tranquil al següent debat.
Als vint minuts de debat em van donar la paraula. Gràcies a Déu, vaig pensar jo. Vaig encendre el micro i vaig començar a parlar:
-Gràcias señora presidenta. Bien, yo creo que la comisión no se ha llegado a mojar mucho a la hora de redactar estas posibles soluciones. Se ve claramente en la solución número siete, donde no se decantan claramente entre trasvases y desalinizadoras, cuando todos sabemos el gran daño medioambiental que provocan los trasvases.
-Lo siento señor delegado, éste es un tema que trataremos más tarde. Vamos a seguir con el tema que estábamos tratando con anterioridad.- Així em va tallar la presidenta que donava el torn de paraula quan vaig començar a parlar. No em preocupava. Sabia que quan acabaren el tema que estaven tractant jo tindria preferència i em donarien la paraula a mi, com ja li havia passat al debat anterior, però em vaig tornar a equivocar. Durant els trenta minuts restants de debat jo em vaig passar el temps alçant el cartellet mentre que els estudiant de Madrid, Andalusia i Castella i Lleó es fartaven de parlar. Quan la presidenta va dir que ja no es tractaria cap tema més per a debat va ser quan realment em vaig enfadar, i molt. Em vaig girar cap als meus companys de València que s´imaginaven com d´enfadat estava jo i els vaig dir:
-S´ha acabat, no pense demanar més la paraula, ja m´han pres prou el pèl. –Van tractar de fer-me canviar d´opnió però no ho van aconseguir.
Me’n vaig anar a buscar als organitzadors importants del concurs i els vaig dir de tot, era una vergonya en el que estaven fent a algunes de les comunitats que estàvem allí i jo els ho vaig deixar ben clar. Van tractar de donar-me tot tipus d’excuses estúpides però no van aconseguir fer canviar la meua opinió sobre ells, el seu concurs o el seu sistema... Jo ja no estava allí pendent dels debats, jo tenia davant un repte nou i molt més interessant: entendre aquell trencaclosques.
Aquesta és la història, ara arriba el repte de muntar el trencaclosques. Si us heu fixa´t hi ha algunes frases arreu del text que estan subratllades. Aquestes són les peces del trencaclosques que vaig a tractar de muntar un cop més des que he tornat a la meua terra:
1. el “time building”, ens van donar deu minuts, Després ens van dur a un pub de mala mort fins quasi a la una del matí, teníem quatre hores per a dormir, casualitat,.
Totes aquestes xicotetes peces van unides, totes duen a una situació, cansament. Després de quatre dies aguantant aquest ritme de vida el dia del debat important estàs cansat, no? I què? Se suposa que tots els alumnes vam fer les mateixes activitats i estaríem igual de cansats el dia del debat,no?
Doncs no,error!!! Els alumnes de les escoles privades de Madrid, Castella i Lleó, Andalusia i Aragó entre d’altres tenen una assignatura que es diu MEP. Sí, no és broma, i per a què els serveix aquesta assignatura? Molt fàcil, si tu tens una assignatura quasi tots els dies de la setmana on només et dediques a debatre, guanyes una resistència per a debatre tots els dies, et faça mal el cap o no, estigues cansat o no, tingues ganes o no, has de debatre perquè sí. És aquesta la raó per la que tracten de cansar-nos a la resta, perquè no estiguem en condicions per a debatre i els altres sí.
2. -Yo ya llevo meses preparándome para el examen haciendo exámenes de éstos. Ens havien col·locat a tots els de València en l’última fila al racó esquerre de la sala.
Una frase molt interessant que no vaig saber entendre la primera vegada que la vaig sentir, però que muntant el trencaclosques encaixa perfectament. Com podia saber com seria l´examen si a cap alumne se’ns havia proporcionat un esborrany?
Així és, els alumnes de les comunitats autònomes abans esmentades sí que sabien com era l´examen, per tal de poder-se´l preparar bé per poder passar a la sessió internacional, marginant-nos als altres al mateix temps.
3. -¿Una a una todas? No vale la pena, miradlo un poco por encima y ya está.
Una altra frase molt interessant. Què ens tractava de dir aquella xica? Què li pareixia mal del nostre mètode?
Molt fàcil, ella ja sabia que no anàvem a parlar, ja que als que ho estudiàvem bé ens tenien fitxats des de la sessió autonòmica i tenien clar que no s´arriscarien a donar-nos la paraula, ja que podíem crear problemes als seus estudiants predilectes de les autonomies que ja sabem.
Aquestes són les peces que resolen el trecaclosques MEP. Un centralisme total i discriminació a les comunitats que parlem una altra llengua, i sentint-ho molt per alguns que esteu llegint aquest text, aquesta experiència només m´han dut a reafirmar-me en uns ideals que ja tenia.
Després es queixen si no ens sentim espanyols. Doncs, clar que no!! I després de veure el que els importem allí, encara menys. Tractaran allí de la mateixa forma als polítics d´aquestes comunitats amb partits “nacionalistes”? Clar que sí, només cal veure com estan tractant al govern de Catalunya en el tema del seu finançament. Doncs vaig a dir una cosa, ací els únics nacionalistes egoistes que hi ha són els espanyols, que han tractat d´imposar-nos la seua cultura i la seua llengua.
Me n´he anat per les branques, però crec que és important puntualitzar açò, almenys ho és per a mi.
Si heu llegit aquest post sencer us done les gràcies, i us convide a reflexionar sobre el sistema MEP així com ho he fet jo. Moltes gràcies.
miércoles, 11 de marzo de 2009
Sistema digestivo
En este nuevo post, aunque con un poco de retraso, voy a definir cuatro palabras más relacionadas con el ámbito médico. Esta vez estarán referidas al sistema digestivo.
- Cólico: perteneciente o relativo al colon. Enfermedad de los intestinos caracterizada por estreñimiento y por violentos retortijones de tripas [ kolikos: cólico (de kolon: miembro, colon)].
- Hipofaringe: la zona más baja de la faringe que se continúa por abajo con el esófago ( de hypo: debajo y de pharygx, pharygos: faringe ( literalmente significa hendidura).
- Meseraico: mesentérico, relativo al mesenterio ( de mesos: medio y araià gaster: intestino delgado).
- Parótida: cada una de las glándulas salivales, situadas en cada lado de la cara, debajo y delante de la oreja ( de parotis, parotidos: parótida (de para: junto a y ous, otos: oído).
miércoles, 4 de marzo de 2009
viernes, 27 de febrero de 2009
Instrumentos del laboratorio.
Mis cinco palabras de esta última semana de febrero, están relacionadas con el ámbito ciéntifico, especialmente en instrumentos que suelen encontrarse en un laboratorio.
PERISCOPIO: Aparato óptico formado por un tubo vertical en cuyo interior hay un juego de espejos, y que se utiliza para ver lo que se halla por encima de un obstáculo que impide la visión directa. De peri- (alrededor) y -scopia (aparato para ver).
PLATINA: En un microscopio, parte en la que se coloca el objeto que se quiere observar. Del francés platine.
TELESCOPIO: Instrumento óptico formado básicamente por un tubo con un juego de lentes de aumento en su interior que se utiliza para observar ampliados objetos sumamente lejanos, en especial, cuerpos celestes. De tele- (lejos) y -scopio (aparato para ver).
TELÉMETRO: Sistema óptico que permite apreciar desde un punto de mira la distancia a la que está un objeto lejano. De tele- (a distancia) y -metro (medida).
MICROSCOPIO: Instrumento óptico formado por un sistema de lentes que amplía los objetos extremadamente pequeños para posibilitar su observación. De micro- (pequeño) y -scopio (instrumento para ver).
PERISCOPIO: Aparato óptico formado por un tubo vertical en cuyo interior hay un juego de espejos, y que se utiliza para ver lo que se halla por encima de un obstáculo que impide la visión directa. De peri- (alrededor) y -scopia (aparato para ver).PLATINA: En un microscopio, parte en la que se coloca el objeto que se quiere observar. Del francés platine.
TELESCOPIO: Instrumento óptico formado básicamente por un tubo con un juego de lentes de aumento en su interior que se utiliza para observar ampliados objetos sumamente lejanos, en especial, cuerpos celestes. De tele- (lejos) y -scopio (aparato para ver).
TELÉMETRO: Sistema óptico que permite apreciar desde un punto de mira la distancia a la que está un objeto lejano. De tele- (a distancia) y -metro (medida).
MICROSCOPIO: Instrumento óptico formado por un sistema de lentes que amplía los objetos extremadamente pequeños para posibilitar su observación. De micro- (pequeño) y -scopio (instrumento para ver).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)