viernes, 26 de julio de 2013

Un fitxer etimològic amb els estudiants



Voldríem compartir amb vosaltres una experiència que hem dut a terme aquest passat curs amb alumnes de segon de Batxillerat i que també pot resultar útil per a l’assignatura de Fonaments Lèxics. El punt de partida era la qüestió de derivació i etimologia plantejada a l’examen de Llatí de les Proves d’Accés a la Universitat. Amb l’objectiu d’anar més enllà de la simple memorització de termes, pensàrem realitzar entre tots un fitxer etimològic que ens permetera assimilar el lèxic al llarg del procés i, alhora, ensinistrar els estudiants en el maneig dels diccionaris, una eina bàsica per a la seua formació.


Plantejament

El fet que es tractara d’un treball en col·laboració ens va animar a donar un format virtual al nostre fitxer. Els documents de Google, concretament la presentació amb diapositives que hem pogut experimentar en aquest mateix curs els últims dies, ens van semblar una bona opció.


Calia seleccionar, en primer lloc, els termes llatins amb què anàvem a treballar. Partírem del vocabulari ja assimilat pels estudiants: el corresponent als dinou primers capítols del mètode Lingua Latīna per sē illūstrāta de Hans Ørberg. Férem, doncs, la selecció de verbs llatins atenent a la seua productivitat a l’hora de deduir derivats etimològics. Completàrem la llista afegint els verbs llatins apareguts a la qüestió d’etimologia de la PAU al llarg dels últims deu anys que no havíem inclòs en la primera selecció.


D’aquesta manera el nostre fitxer contindria un total de setanta-sis verbs llatins. Setmanalment assignàvem dos fitxes a cada estudiant perquè treballara els ètims corresponents.


Redactar una fitxa

Les fitxes constaven d'un encapçalament, amb l’enunciat del verb llatí i la seua traducció; la llista de verbs llatins derivats mitjançant preverbis; la llista de derivats etimològics; i una il·lustració, comentada sovint amb un text al peu, per tal d’aclarir millor el sentit del terme. Els estudiants rebien al seu correu les fitxes en blanc juntament amb la invitació per editar-les. Ací podeu veure un exemple de fitxa en blanc corresponent a un verb aparegut en l’examen de la PAU de juliol d’aquest any. L’hem deixat oberta per si voleu provar a completar-la.

En el procés de redactar els dos apartats de la fitxa reservats als estudiants calia tindre en compte unes senzilles normes: en l’apartat dels verbs llatins seguíem l’ordre alfabètic i separàvem amb un guionet els preverbis. Els derivats etimològics també s’escrivien en ordre alfabètic, començant pels que deduïem del verb simple i anotant a continuació els que provenien dels verbs llatins amb prefix. A més, distingíem amb un color diferent els derivats etimològics en castellà.

La consulta dels diccionaris que trobareu a la bibliografia era necessària per tal de completar les fitxes. Però no menys les correccions i suggeriments que anàvem aportant als estudiants durant el procés d’elaboració. L’opció dels comentaris que ens ofereixen les diapositives ho facilitava especialment. A més, els usuaris amb permissos d’edició reben una notificació al correu electrònic amb cada comentari nou. En aquest enllaç teniu un exemple de fitxa en procés d’edició.


Comentar una fitxa

La presentació del treball setmanal permetia que cada estudiant comentara les seues paraules amb les diapositives projectades com a fons. Vegem un possible comentari a partir de la fitxa del verb cubāre:


Per començar ens fixem en els canvis produïts en els verbs llatins amb prefix (assimilacions consonàntiques sobretot) i en el seu reflex en els derivats etimològics: suc-cubāre (sub-) > súcub. Igualment reparem en les possibles variacions en el verb simple llatí a partir de la prefixació, sovint amb un canvi de conjugació afegit: suc-cumbere.

En revisar els derivats etimològics, el comentari seguirà el rastre del sentit primer de l'ètim en les paraules posteriors, amb suggeriments d'interés i fins i tot curiosos:

  1. En un primer grup de paraules no resulta difícil reconéixer el sentit general de l'ètim associat a la idea de "dormir". És el cas de cubil (castellà), cubicle o cubiculari.
  2. Com a nocions derivades de la idea bàsica de l'ètim trobem les de "cessió definitiva" i, per extensió, "mort" en un terme com sucumbir. O la de "pertinença" i "obligació" en incumbir, terme utilitzat quan algun lligam o manament descansa sobre nosaltres.
  3. Altres derivats ens presenten el sentit de "covar", la cura i protecció que té un animal, particularment un ocell, amb les seues cries tot ajupint-se al damunt d'elles. Citarem ací acubillar, o els dos termes castellans encobar i incubación, pròxims pel sentit. Resulta curiós al·ludir ací al derivat castellà coba, per comentar un cas de translació de sentit.
  4. L'últim grup de paraules són més pròpies del lèxic especialitzat d'algunes disciplines com la medicina (decúbit) o el dret (concubinat). Arran d'aquest últim terme podem comentar també tant íncub com súcub, en què l'ajuntament pecaminós adquireix connotacions demoníaques en l'àmbit de l'ocultisme i la religió.


Treure-li més profit

El fitxer etimològic pot servir simplement com a material de consulta, o bé com a punt de partida per a una exposició a classe de cada ètim. En aquest segon cas seria recomanable que els estudiants participaren, amb una preparació prèvia del comentari i, fins i tot, enriquint el contingut de cada fitxa. Vos suggerim algunes idees:

  • Enllaçar els derivats etimològics de significat desconegut o propis dels lèxics d'especialitat amb les definicions corresponents dels diccionaris de referència. Hi ha alguns exemples al fitxer, però amb una pràctica més sistemàtica per part dels estudiants el comentari de cada fitxa resultarà més complet.
  • Treballar les correspondències dels derivats seleccionats en altres llengües. Ací ens pot ajudar un diccionari multilingüe com el que citem més avall.
  • Contextualitzar els termes descoberts a partir del comentari etimològic. Els estudiants poden aportar algun text en què aparega una paraula més específica o desconeguda; o també crear exemples propis de l'ús d'una paraula nova en el seu context. La pàgina de Rodamots inclou cites aclaridores per a cada terme de la seua col·lecció. Vegeu-ne un exemple per a covar, de nou en relació amb el cubāre llatí.
  • Practicar jocs de paraules per a assimilar millor els nous termes. Diverses pàgines web ens permeten crear les nostres activitats, com aquesta, o aquesta altra. També vos suggerim, encara que en aquest cas no és un servei gratuït, la pàgina de Quia que, a més de facilitar-vos l'edició de diverses activitats amb paraules, conté una bona col·lecció de recursos que podem aprofitar. Vegeu, per exemple, els agrupats sota l'etiqueta de Llatí; o aquesta petita mostra d'un joc del penjat etimològic.

Esperem que vos resulte útil!




Fonts consultades

Diccionaris en Internet:

Bibliografia:

Per a il·lustrar cada fitxa hem utilitzat cites textuals i imatges del mètode Lingua Latīna per sē illūstrāta de Hans Ørberg.
Els derivats etimològics de les fitxes s’han seleccionat fonamentalment a partir de la consulta del llibre d’Elena Pingarrón Étimos latinos. Monemas básicos de léxico científico. Valencia: Octaedro y Nau Llibres, 1998.

No hay comentarios: