Ara que ve el bon temps, a qui no li abelleix seure sota l’ombreta d’un arbre atapeït de branques farcides de fulles? Hem d’elegir un arbre amb fullam opac que done descans als rigors del calor mediterrani. Ací us presente la meua elecció:
La surera: Alzina surera. Arbre que se fa d'una alçària de cinc a quinze metres; té l'escorça esponjosa, molt espessa i crivellada (suro). La característica del suro és la poca densitat, d’ahí el verb surar, que flota. “Ser un cap de suro”, tenir poca densitat, la matèria gris brilla per l’absència. “Ser un suro”, molt insensible o molt curt d'enteniment. ETIM: del llatí sūbĕre, mat. sign.
El roure: Arbre de la família de les fagàcies, productora de glans, d'una llenya molt dura i resistent al corc. De la seva resistència ve la dita, “ser més fort que un roure”. ETIM: del llatí rōbŏre, mat. sign.
La coscolla: Arbust de la família de les quercínies. En general es diu coscolla una alzina revellida, degenerada, que fa aglans dolents. La coscolla és tortuosa, molt ramosa, amb fulles petites, espinoses, dentades i llises per les dues cares, d’ahí que “donar el coscoll” siga equivalent a “pegar la vara”. ETIM: del llatí cuscŭliu, mat. sign. També se li pot dir garric, grana o coscoll.
Què tenen en comú un roure, una coscolla i una surera? Pertanyen al mateix gènere!
Tots tres són del gènere quercus. En botànica, existeix un mètode per classificar els arbres i les plantes que s’anomena taxonomia sistèmica. El nom d’una espècie és una combinació binaria, formada per un nom genèric seguit d’un sol epítet. El nom binari complet es coneix com nom específic. Sempre va en llatí, per alló de la universalitat de la llengua antiga (després diuen que el llatí és una llengua morta...). El nom científic d’aquestos arbres són:
Surera: Quercus suber. Curiosament en castellà pren el nom del primer mot (gènere), però no del llatí directe, sino mitzançant el mossàrab *alqurnúq, i aquest del llatí vulgar quernus, alzina, variant del latí quercus, i el sufix hispà –occus. En anglés, cork tree.
Roure: Quercus robur. En castellà roble, en francés es diu rouvre al roure xicotet.
Coscolla: Quercus Coccifera. En castellà, coscoja i en francés ha donat la paraula cochenille.
Bibliografia:
Guia de plantas y arbustos INCAFO.
1 comentario:
Haurem de fer-te cas i seure baix d'algun d'aquestos arbres. Un post molt poètic.
Publicar un comentario